lunes, 2 de abril de 2012

1512-2012, oroimen historikoa eta eztabaida

FLASHMOB PER LA INDEPENDÈNCIA A BARCELONA 2012

La rendibilitat política d'ETA. Víctor Alexandre

Manifestació presosÉs lamentable que el govern espanyol continuï fent-se l'orni davant les demandes d'acostament de presos d'ETA a centres penitenciaris del seu país. Unes demandes que, de manera indirecta, arriben fins i tot de l'Estat francès a través de Nicolas Sarkozy. Sarkozy no sols es mostra favorable a l'acostament, sinó que no descarta la creació d'un marc institucional específic per al nord d'Euskal Herria i la definició d'una col·lectivitat concreta en aquell territori. De moment, els alcaldes que s'hi mostren favorables ja superen la meitat. Tanmateix, tenint en compte que ja fa molts anys que el Partit Popular va descobrir que ETA, políticament parlant, li era molt més rendible viva que morta, serà difícil que es produeixi un canvi d'actitud. Primer demanaven a ETA que deixés de matar. Ja ho ha fet. Després li demanaven que condemnés la violència. Ja ho ha fet. Tot seguit li han demanat que demani perdó a les víctimes. Ja ho ha fet. Però en realitat totes aquestes peticions són una excusa per dilatar en el temps tota acció governamental. I és que el govern espanyol no vol admetre l'existència d'un conflicte polític perquè, si ho fa, no té altre remei que asseure's i enraonar com s'enraona en tots els conflictes polítics. De fet, el verb enraonar és aliè a la naturalesa del PP.
Val a dir, però, que en aquesta qüestió el PP no està sol. El PSOE també té una llarga trajectòria en la rendibilització del conflicte hispanobasc. Precisament ara fa onze anys que el Tribunal Constitucional espanyol (tribunal al servei dels interessos del PP i del PSOE) va desestimar els recursos d'empara presentats el 1998 per onze dels dotze condemnats pel segrest, a mans del GAL, del ciutadà francès Segundo Marey, a qui van confondre amb un membre d'ETA. Com sabem, els principals implicats en el cas eren José Barrionuevo, exministre d'Interior, Rafael Vera, exdirector de seguretat de l'Estat, Julián Sancristobal, exgo­vernador civil de Biscaia, i Francisco Álvarez, excap superior de policia de Bilbao.
Recordem, per altra banda, que José Barrionuevo i Rafael Vera, tot i haver estat condemnats a deu anys de presó, van ser indultats pel govern espanyol i al cap d'uns mesos ja eren al carrer. I va ser des del carrer que José Barrionuevo va fer unes declaracions a la cadena COPE dient que els condemnats pel terrorisme dels GAL havien actuat de manera legal. Sí, legal. És a dir, que, segons Barrionuevo, els assassins dels GAL tenien coartada moral perquè actuaven com a salvadors de la pàtria espanyola. Aquesta és la raó per la qual avui no hi ha cap terrorista dels GAL a la presó. D'ETA sí que n'hi ha, però dels GAL no. Els GAL, començant per qui era el president espanyol i, per tant, responsable màxim de la creació d'una banda terrorista finançada per alts càrrecs del ministeri d'Interior, són tots al carrer. Deu ser per això que les víctimes dels seus crims no són considerades víctimes.
www.victoralexandre.cat
Twitter: @valex_cat

Lipdub pel català: un rècord mundial per la llengua, per una llei, per un dret

domingo, 1 de abril de 2012

CRIDA A MANIFESTAR-NOS EN DEFENSA DE LA LLENGUA A TOTS ELS PAÏSOS CATALANS

De BALEARS CAT NORD PAÍS VALENCIÀ I PRINCIPAT EN DEFENSA DE LA LLENGUA

Principals ciutats de l'Alguer, Andorra, Catalunya Nord, El Carxe, Illes Balears i Pitiüses, Franja de ponent, País Valencià i Principat de Catalunya
 

NO ÉS UNA CONVOCATÒRIA, ÉS UNA CRIDA SENSE DATA.
LA DATA NO ÉS REAL, DONCS FACEBOOK OBLIGA A POSAR-NE UNA
NO HI HA CAP DATA PREVISTA.

ÉS UNA DEMANDA A LES ENTITATS I INSTITUCIONS PER LA LLENGUA QUE ES POSIN EN MARXA.
...
Som ciutadanes i ciutadans, lliures i democràtics que ens sentim indignats per l'atac que està sofrint la nostra llengua, en totes les seves variants i en tots els territoris on encara es parla, tot i que cada dia menys.

L'atac sistemàtic dels nacionalismes lingüístics espanyol i francès és especialment dur a les Illes Balears, la Catalunya Nord i el País Valencià. També a la resta de territoris, però, pateix les conseqüències de polítics amb escassa sensibilitat vers la llengua, incapaços de defansar-la dels atacs organitzats i meticulosos que s'han accentuat en els darrers temps.

També nosaltres, ciutadanes i ciutadans, reconeixem que no fem prou per preservar-la, no exigint els nostres drets lingüístics en tot moment i deixant per una altra estona el deure de preservar-la i de fer-la respectar.

Som víctimes de l'odi dels colonitzadors i del nostre propi auto odi.
Som víctimes de l'Apartheid lingüístic que volen imposar a les Illes Balears i Pitiüses, així com al País Valencià.
Som víctimes de la substitució de la nostra llengua per una altra, en espais que havien estat recuperats amb grans esforços; tot això amb la indiferència pusil·lànime dels governants del Principat de Catalunya.

Ens estan impedint, prohibint "de facto", estudiar, treballar, relacionar-nos i conviure en la nostra pròpia llengua, mentre la divideixen, la menyspreen, la infravaloren i l'ofeguen en lluites entre les diverses variants dialectals.

Impedeixen per tots el mitjans que la nostra llengua sigui una llengua de ple dret tant a Europa, com als nostres territoris, impedint d'aquesta manera que puguem expressar la nostra pròpia visió del món.

Ja n'hi ha prou! Alcem-nos! Des de Salses a Guardamar i el Carxe, des de Fraga a Maó i l'Alguer, per defensar el nostre patrimoni lingüístic, que ho és també de tota la humanitat, com la resta de llengües.

Aquesta és una crida a les Coordinadores i PLataformes per la Llengua, a l'Institució de les Lletres Catalanes, a l'Institut Ramón Llull, a Acció Cultural del País Valencià, a l'Obra Cultural Balear, a Òmnium Cultural del Principat, i a aquelles que vulguin convocar-nos.

EXIGIM A AQUESTES ENTITATS SENSIBLES A LA LLENGUA, QUE S'UNEIXIN I TREBALLIN PER CONVOCAR EL MATEIX DIA I HORA, UNA GRAN MANIFESTACIÓ CONJUNTA I UNITÀRIA EN DEFENSA DE LA LLENGÜA I LES CULTURES DELS PAÏSOS CATALANS, A LES CAPITALS I PRINCIPALS CIUTATS DELS TERRITORIS DE PARLA CATALANA.

euskarari lege geriza. Baionako manifako argazkiak

http://www.flickr.com//photos/9551872@N03/sets/72157629715226137/show/

lip dub' pel català de Perpinyà



Unes 7.150 persones d'arreu de Catalunya i França han participat aquest dissabte a Perpinyà en la creació d'un 'lip dub' a favor de la llengua i la cultura catalanes. Aquesta excepcional mobilització està emmarcada en un conjunt de manifestacions i concentracions arreu del territori francès per reclamar els drets de les llengües minoritàries. L'enregistrament ha començat a la plaça de la Llotja de Perpinyà amb un grup de nens escenificant una aula d'una escola i ha recorregut el carrer de la Llotja fins arribar a la plaça del Castellet enmig de fum, confeti i senyeres. L'objectiu dels organitzadors era fer un "rècord mundial de participació" i superar els 5.770 assistents del 'lip dub' de Vic.