domingo, 29 de enero de 2012

El pavelló de Suècia fa un ple absolut en la presentació de l'Assemblea Nacional Catalana

L’entitat compta amb l’assistència de Patrícia Gabancho i Pere Pugès i estrena l’audiovisual “A les mires del cel”

L'entitat 'Berga per la Independència' va atreure més de tres-centes persones al pavelló de Suècia de Berga a l’acte del passat dissabte, 28 de gener. L’objectiu de l’entitat era donar a conèixer el seu full de ruta fins a la consecució de l’Assemblea Nacional Catalana. A través de diverses campanyes, l'Assemblea busca la mobilització de la ciutadania per tal de convocar un referèndum d'independència el 2014.
L’acte es va iniciar amb una cantata del grup vocal V9 seguida de la presentació a càrrec del cordinador de l’entitat, Lluís Ballus, que a continuació va donar pas a la projecció de l’audiovisual “A les mires del cel”. Aquest recull tot un seguit de fragments d’entrevistes elaborades una setmana abans en l’acte festiu que es va dur a terme a la plaça de Sant Joan de Berga. 
El representant de Gironella per la independència va parlar després en nom del Berguedà, i va donar pas a l’audiovisual “Declaració fundacional” en què s’expliquen els motius pels quals es treballa en els fonaments de l’Assemblea Nacional Catalana que es presentarà a Barcelona el 10 de març de 2012. 
Patrícia Gabancho i Pere Pugès van fer una intervenció a favor de la independència de la nació catalana fent especial incís en la unitat de tota la ciutadania. Gabancho, a més, va concloure la seva intervenció citant el títol del seu últim llibre: “L’autonomia que ens cal és la de Portugal”. 
Finalment, va cloure l’acte el portaveu de Berga per la independència, Jaume Duran, que va apel·lar també a la unitat del poble català i a la necessitat de reivindicar els seus símbols, tot incitant l’auditori a penjar la senyera o l’estelada al balcó. 
En acabar l’acte, i després del cant d’Els Segadors a càrrec de grup vocal V9, els assistents van poder donar la cara al web Donalacara.cat, que ja sobrepassa els 8.000 seguidors, i adquirir banderes catalanes i samarretes de la futura Assemblea.

VILAWEB: Notícies Divendres 27.01.2012 13:32 Felanitx també escridassa Bauzá

Centenars de persones han rebut el president balear amb crits per mostrar el rebuig a l'atac a la llengua

Centenars de persones han rebut amb escridassades el president del Govern balear, José Ramón Bauzá, quan aquest ha sortit del Consell de Govern, que ha tingut lloc a Felanitx en comptes del Consolat de Mar (seguiment a Twitter). Convocats per la plataforma Felanitx en moviment, els manifestants han mostrat el seu rebuig a la política d'aniquilació de la llengua de l'executiu balear i la presència d'aquest al municipi.
Després de la protesta i les escridassades, amb forta presència policíaca, s'ha llegit el manifest 'Amb Felanitx no podran', on la plataforma declara: 'Està en joc la nostra dignitat com a poble, la nostra essència, la nostra llengua i la nostra cultura, i a tot això, poden estar ben segurs, que no hi renunciarem i que lluitarem fins al final!'.
No és pas la primera vegada que Bauzà és rebut amb protestes. Fa tan sols un dia, li van oferir una forta xiulada a sa Pobla. Ahir mateix també hi va haver una protesta al ple de Pama en defensa del català i contra l'ofensiva a la llengua del govern, que vol buidar de contingut la Llei de Normalització Lingüística. Aquesta política del govern ha rebut crítica de tots els sectors, fins i tot del mateix PP, que està totalment dividit per aquesta qüestió.

sábado, 28 de enero de 2012

Nace la Sociedad de Estudios Históricos de Navarra Xavier Mina su principal objetivo será divulgar la historia local







Noticia que venía en el diario noticiasdenavarra.com:

La librería Auzolan acogió ayer la presentación oficial de la Sociedad de Estudios Históricos de Navarra Xavier Mina, una entidad que, según explicó Tomás Urzainqui, uno de los fundadores, nace "obligada porque todos los que la integramos somos historiadores y nos hemos encontrado con una gran dificultad a la hora de investigar y difundir con normalidad a nuestros conciudadanos la historia de Navarra". En la puesta de largo también estuvieron presentes los socios Pello Guerra, Roldán Jimeno, Álvaro Adot, Aitor Pescador y Esteban Anchustegui. Todos ellos dieron buena cuenta tanto de sus objetivos como de los proyectos y actividades que han realizado y que van a realizar.
Para Tomás Urzainqui, la dificultad antes citada viene marcada por dos actitudes diferenciadas pero igual de contundentes. La primera es la de aquellos que "desde el planteamiento de la historia española minusvaloran el sujeto histórico de Navarra... Ellos tienen móviles políticos que llegan hasta la educación y los medios de comunicación, por lo que su actitud y su poder llega a ser muy atosigante". Y, por otra parte, resaltó Urzainqui, "también nos hemos encontrado con otra actitud en la que Navarra solo es una provincia más del Zazpiak Bat, a lo sumo, o una parte de la comunidad lingüística, negándose de esta forma a ver Navarra como el sujeto histórico nacional de los vascos". Estas carencias y dificultades son las que han movido a este grupo de historiadores a formar una asociación a través de la cual "se tenga un concepto favorable, con realidad objetiva, de la historia de Navarra". En este sentido, Esteban Anchustegui matizó que "a Navarra se le ha hurtado su propia historia, el hecho de conocer que fue un reino independiente, algo que parece que se ha ocultado. Por lo tanto, desde el punto de vista académico hay un trabajo importante por hacer, ya que no se conoce todo lo que se debiera conocer; hay que contar toda esa historia que ha sido ninguneada de una forma importante".
Objetivos Según figura en su manifiesto fundacional, la sociedad Xavier Mina se propone los siguientes objetivos: en primer lugar, "ahondar en el estudio y divulgación de la Historia de Navarra en sus múltiples facetas (social, económica, política, religiosa...) correspondientes a los diversos tiempos históricos. Todo ello prestando una especial atención al ser y la memoria de las mujeres y hombres que desde épocas antiguas han constituido la sociedad navarra, así como los colectivos y comunidades del pasado y también de las actuales que conformaron y conforman nuestra intercultural Navarra. Investigar y difundir todo lo referente a Xavier Mina, una de las figuras principales dentro del patriotismo navarro". En segundo lugar, "no dar tregua a las falsificaciones historiográficas de cualquier lugar que vengan, dentro del más exigente respeto a las personas". Y, en tercer lugar, "organizar diversas actividades culturales que tengan como objetivo principal el conocimiento histórico del reino navarro".
Xavier Mina La sociedad ha tomado el nombre de Xavier Mina porque fue una de las figuras principales del patriotismo navarro, "una persona que hizo frente a la tiranía absolutista de Napoleón y a la de Fernando VII, en Europa y América. Además, la vida de este navarro universal estuvo marcada por su entrega personal a la verdad y a la libertad", apunta Urzainqui. Es por ello que uno de sus objetivos también será dar a conocer su figura.
Tanto para conocer más a fondo la sociedad como para hacerse socio de la misma se ha habilitado la página web xaviermina.org.

ALTAFULLA PENFARÀ LA BANDERA ESPANYOLA A L`AJUNDTAMENT I SI SURT DEL GOVERN

ARA O MAI:

Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha trencat el govern municipal d`Altafulla, que compartia amb Alternativa Altafulla (AA), després que l`actual alcalde d`aquesta formació, una marca blanca d`EUiA, acceptes una moció presentada pel Partit Popular per tornar a penjar la bandera espanyola al balcó de l`Ajuntament.

Aquest motiu ha fet que els dos regidors que SI mantenia al govern local, sortissin de la coalició de govern municipal.
SI ha explicat que mantenien un acord de govern on s`especificava que bandera catalana i la bandera europea serien les que penjarien al balcó del consistori.

Tampoc ha estat aprovat que Altafulla s`adhereixi a l`Associació de Municipis per la Independència, incomplint un altre dels acords de govern que mantenia SI amb AA, on es deia que el govern municipal estaria a favor de l`autodeterminació dels pobles, només SI I CiU hi han votat a favor.

La moció del PP s`ha aprovat amb l`abstenció del regidors d`AA en la moció presentada pel PP sobre la bandera espanyola, i on l`alcalde, Fèlix Alonso, si que hi ha votat favorablement argumentant que ho feia per per temes legals.

El PP ja havia carregat abans contra el govern municipal d’Altafulla, dient que el govern local era presoner de l’independentisme més radical, perquè per la Diada només estaven presents a la balconada de l`ajuntament les banderes de Catalunya i l’estelada, i per haver convidat a representants de Bildu.

viernes, 27 de enero de 2012

La diputada de Coalición Canaria, Ana Oramas, confesó la perla en una entrevista en el programa "La noche en 24 horas" de RTVE

GARA: Una diputada de Coalición Canaria revela que el PP admitió que el veto a Amaiur fue una decisión política

 La diputada de Coalición Canaria en el Congreso español Ana Oramas ha revelado que un "muy alto cargo del PP" le confesó que a Amaiur le corresponde tener grupo parlamentario propio y que "lo ganará en el Constitucional, pero tardará tres años".

27/01/2012 13:40:00
DONOSTIA-. Oramas reveló esta información en una entrevista en el programa "La noche en 24 horas" de RTVE. La diputada dijo: "Un alto cargo del PP, muy alto cargo, me dijo que a Amaiur le corresponde tener grupo parlamentario propio y ganará en el Constitucional, pero tardará tres años". El pasado 15 de diciembre el PP impuso su mayoría absoluta en la Mesa del Congreso y vetó el grupo propio de Amaiur.
Oramas afirmó además que se trata de "una decisión política no reglamentaria" y que "no hay ni un análisis jurídico del recurso planteado para Amaiur a la Mesa del Congreso. Es una decisión política", añadió.
La representante de Coalición Canaria lamentó que esta decisión repercute al resto de formaciones del Grupo Mixto. "Lo que al final ha pasado es que Amaiur prácticamente tiene el 90 o 70% del presupuesto de cualquier grupo parlamentario en el Mixto, tiene el 70% de las iniciativas, tiene el 70% del tiempo y lo que se ha perjudicado es a las cinco fuerzas políticas legítimas, plurales y que llevan 30 años en democracia".

domingo, 22 de enero de 2012

Les protestes per la llengua s'apoderen dels premis Ciutat de Palma

La decisió de l'Ajuntament de Palma d'introduir el castellà a la convocatòria dels Premis Ciutat de Palma ha resultat fallida. La cerimònia de lliurament dels premis que va tenir lloc aquest divendres va quedar sense escriptors. Però no només el món literat va donar l'esquena a la gala; la castellanització dels premis va provocar una sonora protesta en defensa del català als guardons. Els joves però, van ser expulsats violentament del teatre Principal. Els guardes de seguretat van reduir els activistes i els van fer fora a empentes i arrossegant-los. A fora els van identificar.

Tal com relata el Diario de Mallorca, per l'exagerada presència d'escortes i policia local "semblava que vingués la Família Reial, quan en realitat només es tractava d'un acte cultural". Mentre intervenia l'alcalde de Palma, Mateu Isern, parlant d'una ciutat "dialogant amb les diverses cultures", el soroll es va apoderar de la sala. Els agents de seguretat estaven reduint uns xicots que portaven una pancarta amb el lema "En català. #ésPalma" per protestar contra la política lingüística que porta a terme el govern de José Ramón Bauzá. El Diari de Balears afirma que l'actuació dels serveis de seguretat, que va evitar que els joves despleguessin fins i tot la pancarta, va ser "excessiva en la seva contundència". Isern va haver de parar diverses vegades i va afirmar que "Palma és capaç de parlar i escoltar en dues llengües".

Protesta fins i tot dels premiats

Fins i tot els escriptors que van recollir el premi van mostrar el seu enuig per la política del PP. El menorquí Josep Maria Quintana va dir: "Em preocupa la dinàmica que han pres les nostres institucions amb el català. No haurien d'oblidar la naturalesa jurídica d'aquesta llengua". Quintana no va rebutjar el premi però sí que va renunciar a la dotació, de 20.000 euros, per donar-la a Obra Cultural de Menorca i a Acció Cultural de Menorca.

De la seva banda, Jordi Julià i Garriga, guanyador del premi de poesia en català, dotat amb 10.000 euros, va apel·lar a la "responsabilitat que tenim tots de crear una llengua i una cultura catalanes de prestigi". Julià va convertir el seu parlament d'agraïment "en una reivindicació" i va denunciar la possibilitat de "perdre la identitat pròpia i convertir-nos en forasters a Mallorca". La seva intervenció va anar acompanyada dels xiulets del públic i crits de "¡Nada de política!". El públic va aclamar el discurs de l'alcalde en tot moment i van insultar els protestants.



Nofre Moyà entregà el premi d'animació independent a Juan Montes de Oca, per Ella. Moyà fou qui inicià tímidament les reivindicacions en favor del català afirmant que "aquest premi és internacional. També ha de servir per mostrar al món la nostra cultura, identitat i, com no, la nostra llengua". Tomeu Ramis, Aixa del Rey i Bàrbara Vich van recollir el Guillem Sagrera d'arquitectura i l'argentina Noni Benegas va guanyar el premi Rubén Darío de poesia en castellà, tot i que no va poder assistir a la gala. El periodista cubà Luis García Méndez s'emportà el Camilo José Cela de novel·la en castellà. L'acte va concloure amb un concert de l'Orquestra Simfònica de Balears.

Èxit dela gala alternativa

Paral·lelament, la cerimònia alternativa organtizada com a protesta per la castellanització dels premis, celebrada a Can Alcover, seu de la Obra Cultural Balear, va ser un èxit absolut. Unes 500 persones van donar suport a la setantena d'autors que van llegir poemes i proses. Organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i del PEN Club Català, l'acte va servir per qualificar “d’involució cultural inadmissible” el bilingüisme dels Premis Ciutat de Palma (vídeo d'IB3).

L'escriptor Biel Mesquida, que va participar a l'acte de Can Alcover, ha explicat aquest dissabte en un escrit al seu bloc que es van reunir "més de setanta escriptors en llengua catalana que significam molt i molt: unes persones que tenen l'idioma català com la seva pàtria i màtria i que lluiten per la seva vida i vivificació amb totes les eines de la paraula". "I allà ho demostrarem llegint poemes, textos, fragments d'escriptures que deien a les clares la feina amb la llengua que quotidianament fem", comenta, i afegeix que "aquesta feina ja és en si mateixa una lluita constant, una vivificació constant de l'eina catalana".

"Però cal lluitar a les totes davant la política d'aquest PP autoritari que comanda en totes les institucions i que ha començat, d'una forma constat i sempre seguida d'ençà que ha arribat al poder, un desmuntatge de la juridicitat protectora de la llengua catalana", manifesta. Per Mesquida, els atacs del PP "demostren a les clares que volen fer una cosa ben clara: promocionar la llengua espanyola amenaçada de desaparició per mor dels catalanistes dolents, separatistes i rojos" i es confessa "molt, molt emprenyat i dolgut davant aquesta situació que prové del neofranquisme peper". Així mateix, recorda que "el PP no ha condemnat mai el franquisme i dins les seves files hi ha neofranquistes a balquena (basta veure els al·leluies que han dedicat a aquest feixista de Fraga!)".

Amb tot, manté l'esperança: "Però sé que tenim la raó, el seny, la rauxa, la veritat i la força d'una llengua catalana que ha sabut sobreviure gràcies a la lluita de tots uns pobles (principatí, valencià i balear) davant genocides molt pitjors que aquests".

Veros de Miquel àmgel Llauger llegits a Can alcover

Si em fos donat ser el Dante d'avui dia,
en el cercle més tètric de l'Infern
hi posaria el tal Mateu Isern,
culpable de pecat de simonia.

Si jo fos l'Alighieri d'aquest temps
na Salom pagaria pels seus actes
entre salines d'aigües putrefactes
i fumerols que fan pudor de fems

Si em vengués inspirada l'escriguera,
encendria amb els versos un gran foc
perquè en Bauzá cremàs a poc a poc
sense un bomber que li donàs manguera.

I ompliria el graons del Purgatori
de tots els mallorquins que varen fer
aquest pecat mortal, votar el PP,
responsables també d'aquest desori.

I en el cap curucull del Paradís
hi seríeu vosaltres, a la glòria
per haver estat fidels a la memòria
i defensar la llengua i el país.

A Mallorca en català!

lunes, 16 de enero de 2012

GASTEIZ, 1976ko MARTXOAREN 3a

SUCESOS DE VITORIA,1976ko MARTXOAREN 3a

MARTXOAK 3 ELKARTEA:Muere el mayor símbolo de impunidad español


Muere el mayor símbolo de impunidad español


hospital.jpgTRAS LA DESAPARICIÓN DEL MAYOR SÍMBOLO DEL MODELO DE IMPUNIDAD ESPAÑOL, MARTXOAK 3 INSTA AL ESTADO A DAR PASOS EN EL RECONOCIMIENTO DEL DAÑO CAUSADO
Ante la muerte de Manuel Fraga Iribarne, Martxoak 3 elkartea – Asociación de Víctimas del 3 de Marzo de 1976 quiere hacer públicas las siguientes reflexiones:
Nuestro primer pensamiento está en los compañeros asesinados por la policía que dirigía Fraga en 1976: Romualdo Barroso, Pedro María Mtz. Ocio, Francisco Aznar, José Castillo y Bienvenido Pereda siempre estarán en nuestra memoria y siguen siendo la luz que vigila nuestro compromiso contra el olvido y la impunidad. Pero hoy nuestro recuerdo, homenaje y abrazo solidario también lo hacemos extensible al resto de víctimas del reguero de sangre que acompañó a Fraga en sus 6 meses de  estancia como responsable de las fuerzas de orden público: Teófilo del Valle (Elda, 24-02-1976), Juan Gabriel Rodrigo (Tarragona, 6-03-1976), Vicente Antón Ferrero (Basauri, 8-03-1976), Oriol Solé (Auritz-Burgete, 7-04-1976), Felipe Suárez (Zarautz, 12-04-1976), Manuel Garmendia “Korta” (Bera, 18-04-1976), Bernardo Bidaola “Txirrita” (Etxalar, 24-04-1976); Ricardo García y Aniano Jiménez (Montejurra, 8-05-1976) y Alberto Soliño (Eibar, 12-06-1976).
En segundo lugar queremos manifestar que la muerte de Fraga para Martxoak 3 es una mala noticia porque desaparece físicamente sin haber sido juzgado por su responsabilidad en la dictadura y en los crímenes franquistas. Por el contrario, consideramos que la inmensa mayoría de la sociedad vasca ya ha juzgado para siempre a Fraga, lo ha condenado y lo ha situado como referencia del modelo de impunidad español. Aún así, aunque el peso de la memoria de Euskal Herria caiga en él para siempre, tenemos que lamentar que no haya pasado por el banquillo. En este sentido nos llama la atención que al hilo de su fallecimiento desde diferentes medios y en las numerosas biografías y obituarios que se están publicando, ahora sí que se le relacione directamente con la matanza del 3 de marzo de 1976 cuando en vida no han sido tantos los que le han señalado como responsable no sólo de aquellos crímenes sino de muchos otros. Hay que reseñar que Fraga nunca ha mostrado arrepentimiento por la masacre de Gasteiz, más al contrario, en noviembre de 2002 la justificó y la encuadró como una “actuación no excesiva” lo que en definitiva suponía asumir su plena responsabilidad sin que por ello haya sido juzgado, gozando hasta su muerte de plena impunidad.
Por último desde Martxoak 3 Elkartea - Asociación de Víctimas del 3 de Marzo hacemos un llamamiento al gobierno de Mariano Rajoy y al Partido Popular a que aproveche este momento histórico para hacer una reflexión necesaria sobre la impunidad, las víctimas del terrorismo de Estado y la importancia de reconocer el daño causado. Animamos al gobierno español a que no deje pasar esta oportunidad y tal y como hemos reclamado en más de una ocasión tome ejemplo del británico. Recordamos además que este mes se cumple el 40º aniversario del Bloody Sunday (Domingo Sangriento) ocurrido en Derry el 30 de enero de 1972. Aquella jornada la represión provocada por el Ejército Británico contra una marcha por los derechos civiles y políticos en la que   asesinó a 14 civiles.Tras un largo y tortuoso camino de denuncia y movilización, han tenido que pasar casi cuatro décadas para que, gracias al informe Saville hecho público en junio de 2010, las autoridades británicas reconozcan públicamente la Verdad de lo ocurrido, su responsabilidad en los hechos, la inocencia de las víctimas y el primer ministro, David Cameron, haya pedido perdón.
Tras la desaparición del mayor ejemplo del modelo de impunidad español, creemos que ha llegado el momento de que el Estado reconozca el daño causado por sus aparatos policiales en la matanza de Gasteiz de 1976 y en otras muchas actuaciones represivas. Martxoak 3 insta a dar  pasos en esa dirección  que propicie y permita avanzar    hacia un escenario de convivencia en Euskal Herria.

domingo, 8 de enero de 2012

GARA

Una jornada festiva y reivindicativa entristecida por la muerte repetina de un manifestante de Orereta
Bilbo vivió ayer una jornada festiva y reivindicativa en defensa de los derechos de los represaliados políticos vascos, que supuso el colofón a meses de trabajo en pueblos y ciudades de Euskal Herria. Un bonito broche final a una campaña repleta de compromiso que se vio empañada por la muerte repentina a primera hora de la noche de un vecino de Errenteria, Fausto Ansa, que había acudido a la marcha de Egin Dezagun Bidea y que se sintió indispuesto cuando se dirigía a coger el autobús en el parque Etxebarria para retornar a su domicilio. Desde la organización se solidarizaron con la familia y sus allegados.

Autobus andana iritsi zen Bilboko manifarako eta noski, Bilbo kolapsatu egin zen.

ESKER MILA KATALUNIA, MADRID eta ARAGOIRI ELKARTASUNAGATIK, baita KORSIKARREI ERE

KOLOSALA IZAN ZEN!

miércoles, 4 de enero de 2012

Raons per a tots els gustos (David Vila i Ros)

L’hàbit de mantenir-se parlant sempre en català encara crida l’atenció. Allò que passa del tot desapercebut en qualsevol país amb una llengua normalitzada, és a dir, fer servir la llengua pròpia amb tota naturalitat, està ben lluny de ser la pràctica majoritària als Països Catalans. Pels que no hagueu trobat cap raó per expressar-vos en tot moment en català, us en proposo algunes. Són, si més no, les que em mouen a mi a fer-ho.

Des d’una visió global, les llengües són un patrimoni que cal preservar ja que cada llengua és una manera única d’entendre la realitat. Si volem mantenir la diversitat lingüística, tota llengua ha de tenir un tracte preferencial en el seu territori perquè, si no, quedarà relegada i acabarà sent substituïda per una altra. Una manera de donar-li aquest tracte és utilitzant-la sempre.

Des d’una òptica social, la llengua pròpia és l’única que pot funcionar com un element integrador de primer ordre. Els nouvinguts que han après el català expliquen que, des del moment en què van llançar-se a parlar-lo, han passat a ser considerats un català més. Però, perquè puguin practicar-lo, és imprescindible que els que ja som catalanoparlants habituals ens hi adrecem en català. Els ajudem a integrar-se i de retruc afavorim la cohesió social.

Des d’una perspectiva nacional, el català és el principal tret identitari del nostre poble. Parlant català ens mostrem desacomplexadament membres d’una nació que, 300 anys després de veure’s sotmesa a una altra, continua sent capaç d’expressar-se amb normalitat en la seva llengua.

I des d’una posició estrictament personal, parlar en català és el gest espontani i lògic, l’expressió de la plena comoditat lingüística, de l’assertivitat.

Aquestes són estrictament les meves raons per parlar sempre en català. Trieu les que us semblin més útils o, si ho preferiu, busqueu-ne de diferents, però, en tot cas, de raons per utilitzar amb tota normalitat la nostra llengua n’hi ha per a tots els gustos.

QUIM MONZÓ, a LA VANGUARDIA, parlant del poeta Nicanor Vélez:


"Un d’aquells dies em va parlar d’una actitud que havia detectat en molts escriptors hispanoamericans i que li repugnava: el mètode fàcil per caure bé a Espanya. Quan per primer cop hi arriben i veuen que la rebuda de la societat literària no és tan càlida com voldrien, molts adopten la ideologia del nacionalisme espanyol més intolerant i escriuen articles on diuen fàstics de Catalunya i dels catalans. Immediatament, la societat espanyola els acull amb els braços oberts. No falla mai. Em va explicar que retallava cada nou article de cada nou escriptor que seguia aquest mètode i el desava en una carpeta on els tenia tots, datats i documentats, de Vargas Llosa endavant"