Floren Aoizen Hitzaldia (audioa) Elgoibar 2012/03/27

Floren Aoizen Hitzaldia (audioa) Elgoibar 2012/03/27

ABERRI EGUNA 2012

kartelaren aurkezpena

ABERRI EGUNA 2012

Kartela
Kartelaren lema “independentzia” da eta elementurik ikusgarriena zortzi puntako izarraren argia adierazten duen irudia.

Inposaketa eta menpekotasun iragana atzean utzi eta askatasunaren geroa eraiki nahi dugu. Etorkizunari ilusioz beterik begira gaude eta izarraren distirak erakusten digu norabidea: independentzia. Ilunaren erdian izarraren argia.


1521 – 1937 – 2012 … independentzia!
Ikuspuntu guztietatik eta alor guztietatik begiratuta gero eta argiago ikusten dugu independentzia dela aukerarik onena Euskal Herriarentzat.

Orain dela 500 urte hondatu ziguten indarrez eta era bortitzean Nafarroako Erresuma, eta, 1937an, Gernika, euskaldunon askatasunaren ikurra deuseztatu zuten faxistek gorroto handiz. Sarraskiaren eta heriotzaren bidez beldurra eta etsipena sartu nahi izan zuten gure herriaren bihotzeraino. Baina mendeetako zapalkuntzak, ukazioak, sarraskiek, bortizkeriak eta errepresioak gure herriaren kemena eta askatasun egarria indartu bezterik ez dute egin eta, urte luzeetako erresistentzia eta borrokari esker, Euskal Herriak bizirik dirau, bere askatasuna berreskuratzeko prest.

Iraganak ez digu etorkizuna argituko, baina oso ondo erakutsi digu zein kaltegarria den menpekotasuna. Eta etorkizunaren zeruertzera begiratu eta ilusio handiz ikusten dugu zortzi puntako izar berdearen argi distira: independentzia!

Azken hilabeteetan irekitzen ari den aro politiko berriak ilusio handia piztu du eta independentisten arteko elkarlanerako baldintza berriak zabaldu ditu. Aukera historikoa da herriaren erabakiari atea irekitzeko eta independentziari argi berdea pizteko. Horrekin batera, Europatik datozen berriek hankaz gora jartzen dituzte independentziaren aurka entzun izan ditugun argumentuak, eta erreferentzia berriak jartzen dituzte estaturik gabeko nazioentzat. Eskozia, Groenlandia, Flandria eta Feroe irlak, esaterako, independentziaren bidean jarri dira dagoeneko, etorkizunerako aukerarik onena dela erabaki dutelako. Honek zera adierazten du Europan bertan, eta gaur egun, independentzia bideragarria dela eta, horrez gain, komeni zaigula eta beharrezkoa dela gure etorkizuna eraikitzeko, eta hauturik onena dela arrazoi kultural, sozial, ekonomiko zein politikoengatik. Bai, XXI. mendean, eta Europan, aukerarik onena: independentzia!

Egoera ekonomiko larriak eztabaidaren erdian jarri du estatu propioaren gaia. Krisiarekin zein krisirik babe, ez daukagu tresna propiorik geure etorkizun ekonomiko eta soziala eraikitzeko. Baina, krisiak askoz gordinako agertzen du gure egoera. Ezintasunez ikusten dugu gure ekonomiaren gaitasunak eta krisi egoeratik ateratzeko aukerak, ihes egiten digutela eskuetatik, eta hondamenera goazela.

Gure beharrak eta interesak kontutan hartu gabe, inposatu egiten dizkigute politika ekonomiko eta sozialak. Hemen, ondorioak sufritzen ditugu eta ezin dugu ezer esan, ezer egin. Euskal Estatua behar dugu geure etorkizuna eraikitzeko, Europan ahots propioa izateko eta geure interesak defenditzeko.

Hauxe da menperatzen gaituzten Estatuek eskaintzen digutena: gure hizkuntza eta kulturaren aurkako etengabeko erasoa, ongizate estatuaren eta babes sozialaren desegitea, inboluzio politikoa eta hondamendi ekonomikoa. Euskal Estaturik gabe ez dago etorkizunik Euskal Herriarentzat.  Irtenbide bakarra: independentzia!

Aipatutako guztiak garrantzi eta izaera oso berezia ematen dio 2012 urteari eta eta, honenbestez, Independentistak Sareak dei berezia egin dio euskal jendarteari, hausnarketa komuna egin dezagun, ibilbide historikotik abiatuta herri gisa geroari so egiteko, eta biderik onena demokratikoki hautatzeko.

Aurtengo Aberri Egunak independentziaren bidean urrats eraginkorren hasiera markatuko duen mugarria izan behar du. Independentista guztiok elkarturik gure indarra, ilusioa eta kemena, erakutsi behar dugu, eta denok batera independentziaren alde lan egin eta borrokatzeko konpromiso tinkoa hartu behar dugu. Euskal Estatua berreskuratzeko ordua iritsi da.

Aurtengo Aberri Eguna mundiala izango da, munduko toki eta bazter askotan egingo dugulako, eta Euskal Herrian eta mundu osoan zabaldurik gauden euskal independentista guztiok bat eginik aldarrikatuko dugulako hemen herri bat martxan dagoela, eta zeruertzeko zortzi puntako izarraren distirak erakusten digun norabidean aurrera egingo dugula, inposaketa eta menpekotasun iragana atzean utzi eta askatasunaren geroa, independentziarena, lortu arte, herritar libre izan gaitezen herri libre batean.


Aberri Eguna Iruñean
Euskal Herrian, Iruñean egingo da Aberri Eguna apirilaren 8an, eta egun osoko egitaraua izango du. Martxa eguerdiko 12etan hasiko da Golemetan eta Sarasate Pasealekuan amaituko da, eta ondoren, bertan izango da ekitaldi politikoa.

Baina ospakizunak segida izango du arratsalde eta gauen zehar Trinaitarios-en jarriko den karpa erraldoian. Bertan antolatuko da herri bazkaria eta, bazkal ostean, adin guztietako jendearentzat ikuskizunak eta jaia. Iluntze eta gauean kontzertuak.

Zaletasun eta adin besberdinetako jendearentzako ospakizuna antolatzen saiatzen ari gara eta, aurreko urteetan bezela, Aberri Egun guztiz zabala eta parte-hartzailea izatea nahi dugu: independentista guztiok aniztasunean elkarturik aldarrikapena eta jaia uztartzeko eguna. Independentista guztiei Iruñeara etortzeko deia egiten diegu, denon artean 2012 urteari dagokion moduko  Aberri Egun jendetsu eta esanguratsua egiteko.


Zenbait dei eta ohar
1. Sarearen sorreratik herritarren ekarpena izan da mugimendu honen oinarria eta martxaren animazioan parte hartzeko aukera du mundu guztiak. Beraz trikitilari, txistulari, txaranga, batukada zein beste edozein musika taldek ditu ateak zabalik. Berdin dantzari, antzezle edo beste edozein ikuskizun motak. Parte hartzeko asmoaren berri eman lehenbaitlehen info@independentistak.net helbidean.

2. Egun osoko egitaraua aurrera eramateko bolondres askoren laguntza beharko dugu, beraz, laguntzeko prest dagoen oro Sarearekin kontaktuan jarri info@independentistak.net helbidean.

3. Gaur aurkezten dugun kartel hau berehala zabalduko dugu herri eta auzo guztietara, baina kartelak pegatzeko laguntza behar dugu. Prest dagoenak adierazi dezala bere izena eta zein tokitan kartel pegadan parte hartu nahi duen info@independentistak.net helbidean.

4. Bazkariko txartelak ahalik eta lehen eskuratzea aholkatzen dugu. Datozen egunotan jakinaraziko dugu zein tokitan eros daitezkeen, baina, dena den, info@independentistak.net helbidera eskaera bideratuz eskura daitezke.

Iruñea, 2012ko martxoaren 15a

INDEPENDENTISTAK Sarea

Sí, somos realistas, por eso queremos un estado propio / Floren Aoiz

Durante mucho tiempo se nos ha dicho que era una estupidez intentar crear un nuevo estado para Euskal Herria puesto que los estados europeos estaban condenados a desaparecer para integrarse en nuevos entes, como la Unión Europea. Hubo incluso quien se atrevió a poner fecha a la disolución de los estados. Otras y otros prefirieron vendernos el cuento de la progresiva difuminación de las estructuras estatales. Como con la niebla que se esfuma poco a poco, sin darnos cuenta irían perdiendo poderes y un día descubriríamos que ya no había estados.
En 2012 tenemos más bien otras perspectivas sobre la evolución de lo estados y la unidad europea. Ya sabemos que el riesgo principal para los estados proviene de los mercados y los intereses económicos transnacionales y hemos observado hasta qué punto algunos estados, especialmente Alemania, imponen su voluntad actuando como instrumentos de intereses económicos y políticos muy concretos.
Algunos estados son cada vez más débiles, esto es evidente, pero no ante una Europa unida que no aparece por ningún lado, sino ante otros estados y poderes reales que se sobreponen a los gobiernos e instituciones estatales y comunitarias.
En estas circunstancias uno sigue preguntándose cuál es el futuro de los estados europeos, es cierto, pero carece de sentido dar crédito a los tópicos que tan poco tienen que ver con los procesos en curso. En medio de esta crisis tener un estado subordinado es una gran desgracia, pero lo peor es no tener ni estado.
Hay quien nos quiere embarullar desdibujando la idea de soberanía, planteando que en el mundo en que vivimos no es posible la independencia, porque todo está interrelacionado e integrado, bla, bla y bla. Pero lo que no nos dicen es que la peor de las opciones es resignarse a ser una marioneta y aceptar que otros poderes decidan por nosotras y nosotros.
La subordinación y la dependencia definen, a día de hoy, una situación de máximo riesgo. Arruinan nuestra vida política, nuestra riqueza cultural y lingüística, mutilan y castran nuestra efervescencia social, nos encorsetan en un espacio de abusos y negaciones en el que nos encontramos obligadas y obligados a afirmar una y otra vez nuestra identidad en términos de negación de las que quieren imponernos por la fuerza.
Ya basta. No queremos tener que definirnos eternamente como no-españoles/as y no-franceses/as. ¿No sería mucho mejor ser, sencillamente, en positivo, vascas y vascos en una Euskal Herria independiente?
La falta de soberanía nos deja sin voz, sin la posibilidad de elegir nuestro propio camino, sin la opción de tomar nuestras propias decisiones ante la crisis. Nos encadena a modelos y apuestas económicas, como la burbuja inmobiliaria y los efectos de su estallido, que nos llevan al precipicio.
Es momento de ser realistas. La idea de una sociedad vasca respetada, libre y próspera en España y Francia no es una utopía, sino un auténtico disparate. La convivencia con esos dos estados en términos justos y saludables para nuestro pueblo sólo es posible mediante la creación de un estado propio que nos permita establecer otro modelo de relaciones.
Está claro, el horizonte realista no es otro que la independencia.

2012ko MARTXOAREN 29an GREBA OROKORRA

www.vilaweb.cat: La manifestació per la llengua a Palma escalfa motors

L'OCB presenta la marxa 'Sí a la llengua' que tindrà lloc el dia 25

L'Obra Cultural Balear ha presentat avui les mobilitzacions per la llengua que tindran lloc les setmanes vinents i que clouran amb una manifestació, el dia 25 de març a Palma, convocada amb el suport del Consell de la Societat Civil de Mallorca i diverses entitats. Amb aquestes mobilitzacions, l'OCB espera que la ciutadania faci una crida al govern 'perquè torni al consens en matèria de llengua i cultura, qüestions troncals que haurien d'estar fora de la lluita partidista'.
Les entitats culturals i la societat civils que dóna suport reclamen de nou la retirada de l'avantprojecte de la llei de la funció pública, que fa perillar l'estatus oficial de la llengua catalana.
Durant les setmanes vinents, hi haurà mobilitzacions a diversos municipis de Mallorca, dins el programa d'actes 'Tot Mallorca diu sí a la nostra llengua'. Amb aquests actes, es vol escalfar els motors de la manifestació que tindrà lloc el dia 25, sota el lema 'Sí a la nostra llengua'. La marxa partirà a les 18.00 de la plaça d'Espanya de Palma i es dirigirà cap al Consolat de Mar.
El president de l'OCB, Jaume Mateu, ha recordat les més de dotze mil al·legacions presentades contra l'avantprojecte de llei de la funció pública i les assemblees que fa mesos que tenen lloc als pobles i viles, com les d'Inca i Manacor.
Per la seva banda, el coordinador de l'entitat, Tomeu Martí, ha anunciat que la manifestació també donarà suport explícit al català a l'escola, i ha fet una crida a participar a la campanya 'Enllaça't pel català'.

Vídeo de l'acte constituent de l'Assemblea Nacional Catalana

www.vilaweb.cat
Prop de 7.000 independentistes s'han aplegat al Palau Sant Jordi per assistir a l'acte de constitució de l'Assemblea Nacional Catalana. Els 3.000 membres de ple dret han aprovat els estatuts, el reglament intern i el full de ruta cap a la independència, que preveu crear una majoria social per treballar per la independència i celebrar un referèndum el 2014. El proper objectiu serà una manifestació l'Onze de setembre sota el lema 'Catalunya, nou estat d'Europa'.
També han votat i aprovat l'informe del secretariat i del consell permanent, i han descartat, per majoria absoluta, que l'ANC es pugui presentar mai en una convocatòria electoral. L'assemblea ha escollit com a fedataris de l'acte Ferran Requejo, Salvador Cardús, Mossèn Dalmau i Muriel Casals.
L'acte, l'ha obert l'actriu Carme Sansa, que ha declarat: 'Tot això va començar el 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt'. Durant bona part del matí s'han votat esmenes i propostes i hi ha hagut actuacions de la coral Poble que canta.
Desenes d'intel·lectuals han apadrinat aquesta iniciativa que vol continuar la tasca de mobilització social que les consultes van portar a la seva màxima expressió fins ara.
La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals; el president del Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), Aureli Argemí, i el president de l'Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Vila d'Abadal, han intervingut en representació de tres grans entitats catalanes que donen suport a la iniciativa.
Muriel Casals ha destacat la importància del dia d'avui, 'resultat de tot l'esforç de la societat civil', i ha animat tothom a participar en 'iniciatives com l'ANC que treballen amb el mateix horitzó'. Per la seva banda, Aureli Argemí ha dit que els catalans no només havien superat la por de tres dècades enrere sinó que havien donat un pas ferm cap a la independència. 'Hem demostrat que som més conscients que la recuperació de la sobirania és un dret i un deure. Que el futur depèn de nosaltres, dels qui creiem que la llibertat no es dóna sinó que, des de la base social unida, es pren'. El batlle de Vic ha recordat que des de la sentència del TC contra l'estatut 'perilla la nostra identitat, i l'únic camí és la independència'. Per això ha defensat que els catalans han de ser lliures 'per dignitat' i que la unitat serà bàsica.
El discurs final ha anat a càrrec de l'actor Sergi López, que ha parlat amb contundència i claredat sobre la independència, 'el principi, i no el final', del camí. L'actor vilanoví ha declarat que la independència era massa a prop com per deixar-la escapar i ha acabat amb el clam 'Visca la terra, visca els Països Catalans lliures i independents'.
L'ANC és des d'avui una realitat jurídica, que té intenció de treballar per a complir el full de ruta marcat. Un cop deixada enrere la primera fase, avui ha començat la segona, la de la consolidació de l'assemblea, que clourà el proper Onze de setembre amb una marxa per la independència. En el manifest, l'ANC denuncia els 'continus intents d'assimilació' de Catalunya per part d'Espanya i la constant negativa de l'estat de reconèixer Catalunya com a nació.
Suport dels intel·lectuals
Personalitats més o menys veteranes i habituals dels fòrums de l'independentisme activista ja han anunciat que hi serien i que darien suport al projecte amb col·loquis i debats pertot: Aureli Argemí, Carles Boix, Moisès Broggi, Jordi Carbonell, Salvador Cardús, Muriel Casals, Patrícia Gabancho, Elisenda Paluzie, Ferran Requejo, Francesc Ribera (Titot), Pep Riera, Miquel Sellarés, Josep Maria Terricabras i més seran demà a la primera fila del Sant Jordi.
També hi han assistit representants dels partits (CiU, ERC, ICV, SI, CUP, i Reagrupament) i dels sindicats (UGT i Intersindical-CSC), amb una bona representació de batlles de l'Associació de Municipis per la Independència i amb alguns representants de l'esquerra abertzale basca.